/* Feeds ----------------------------------------------- */ #blogfeeds { } #postfeeds { padding:0 15px 0; }

Monday, May 25, 2009

Bonaire, Ulric Schmidel, Ayolas, Capeça de Bacha


He fullejat el llibre de l'Ulric Schmidel i és la re..pera ....
A l'ayoles me li diuen Irala

i catalanades dites per un alemany!!, a manta

llegamos a Bonas Ayers, nuestro capitán Marthín Doménigo Eyolla (Irala)
mas este puerto se llama también S. Katarinna; allí quiso él cargar bastimento
de la ciudad Nostra Singnora hasta este pueblo o bahía de S. Katarina (454). Traía pues consigo de Hispania su gubernazión (provisión?) de la Cesárea Majestad, y decía que Marthín Domenigo Eyolla (Irala), me li fot Irala !!!!

capitanes llamados Anthoni Gabrero (Antonio Cabrera) y Tigo Tobellin
capitán general Albernuso Capessa de Bacha (no serà Bach?)
en la ciudad Nostra Singnora de Sunssió
un capitán llamado Jan Salleysser (Juan de Salazar)
Item tienen algo de trigo turco (maíz), manndeoch (mandioca o fariña), manduiss (maní), padades (batatas)
a un cerro llamado Sannt Ferdinandt (481
amossenes (amazones) no tienen ni oro ni [plata], sino en Terra ferma (tierra firme), esto es, tierra adentro,
pämb (palma) llamada palmides (palmitos) y cardes (cardos) (544) (fa tots els plurals en "es" a la catalana)
3 españoles, de los que uno, con el nombre de Jehronimus (Gerónimo), había sido trompa de thonn (don) Piettro Manthossa, los cuales 3 españoles había dejado Jann Eyollas [259] (Ayolas) enfermos entre los peyssennes
un español, llamado Parnau............ al dicho Pernau a
quien a más tiene otro factor allí en Vincendo (S. Vicente), llamado Petter Rosel .....(un altre Pere Rosell....)

é mandó á Pedro Estopiña Cabeza de Vaca

Qui es pot creure que la primera crónica del Plata-Argentina-Sunssió, sigui d'un pobre alemany?, n'hi havia d'altres, que s'han perdut....
Al estar en territoris dels austria s'els va escapar i no la van poder negar, inventantse a corre cuit tot el que han dit a continuació, intentant descatalanitzar una cosa que era catalana, cal estudiar-ho a fons....

Anim Joanjo!

Els valencians i Argentina

El mapa de Texeira de 1657, amb senyeres catalanes per tota Amèrica és prou clar, Lopez Piñero acaba de descobrir el perqué de la senyera a "Argent-ina" (que és català, en castellà seria "Plater-ina") i el perqué del "Che" valenciá dels argentins. El descubridor de "Tierra de Fuego" la batejà "illa de Xàtiva", Felip V li canvià el nom el 1714. Les illes de Bonaire i Montserrat del carib van conservar el nom gràcies a no pertanyer a Felip V. "Isla Margarita" es deia "illa Margalida" al mapa de Joan Cosa

L'arcadi Garcia Sanz, manté que el nom d'Antilla ve dels mapes dels cosmògrafs catalans que li deien "Anti-illa", i que barlovento vé de "per-lo-vent" jo hi estic d'acord. En Peio Fabra va fer una hiper-correcció en acceptar la versió pro-italiana "sobrevent", quan per la major part del termes nàutics castellans el DRAE accepta que provenen del català (molts introduïts per Colom) i nosaltres els anem a demanar a l'italià..

Hi afegeixo "so-c-aire" (protegit de l'aire) paral·lela a "so-pluig" (protegit de la pluja), sotavento (sota-vent), i les catalanades a les illes del Carib "Bon-aire" (holandesa) i "Margalida" (al mapa de Joan Cosa) paraules totalment catalanes

Així arribem a Buenos aires i Argent-ina

Bonaire s'el fan castellà, però mireu al Google/(páginas España)

"Buenaire" => nomès 2 pàgines... "Bonaire" => Com grans de sorra!...

Per als navegants, que són els que posaven els noms a poblacions i topònims "Nuestra Señora de los Buenos Aires" no ha existit mai, al mateix Sevilla hi ha "la Virgen de los navegantes" o "Virgen del Buen Aire". Si l'haguessin batejat en castellà li haurien posat directament "Virgen del Buen Aire", com la de Sevilla... El fet d'haver posat el nom de "Buenos Aires" nomès pot venir de la traducció de l'original "Bon Aire" amb hiper correcció..

El que va canviar el nom original "Verge del Bon Aire", era católic i no va voler fer com amb l'illa de Xàtiva, i va voler deixar el nom la verge (tal com va fer amb el cap S.Vicent), però li va semblar que "Virgen del Buen Aire" s'assemblava massa al nom català, d'aqui "Nuestra Señora de los Buenos Aires" que no existeix en lloc més.

Al riu de la plata li van posar aquest nom per qué els indis deien que al Paranà hi havia plata.., a "Argent-ina" la van batejar així per al mateix motiu, però el nom nomès pot venir del català "argent", si l'haguès batejat un castellà li hauria posat "Plater-ina".

Curiosament resulta que els indis no van dir a quina distància es trobava la plata i... resulta que calia anar ríu amunt fins al Potosí. Un espanyol va fer el penòs viatge i es vafer molt ric, però al final el van matar els indis.